Les fibres naturals

Les fibres naturals s'obtenen de productes vegetals, animals o minerals.

• Les fibres d'origen vegetal estan formades principalment per cel·lulosa i poden procedir de les llavors, com el cotó i el miraguà; de les tiges, com el lli, el jute i el cànem; de les fulles com el sisal, el rami o l'espart, o del fruit com la fibra del cocoter. El cotó i el lli són les que es fan servir més, sobretot per a teixits d'ús personal i domèstic.

• Les fibres d'origen animal estan formades per substàncies a base de proteïnes i es poden obtenir de la llana d'ovelles i moltons; de pèls de cabra, de conill d'angora, d'alpaca, de vicunya i de camell; i de la seda dels capolls de cucs de seda. La seva és l'única fibra tèxtil que la natura produeix en forma de filament. 

• Les fibres d'origen mineral s'obtenen de la descomposició de certes roques, com l'aliment; de metalls dúctils, com l'or i la plata, i del vidre tractat a temperatures elevades. 

Les propietats de les fibres tèxtils

• En les zones fredes ( o les estacions fredes), el vestir evita la pèrdua de calor.
• En les zones càlides ( o en les estacions més càlides), vestir-se de manera adequada facilita la transpiració i evita les cremades del sol. 

Les fibres tèxtils

Tradicionalment, els humans hem fet servir diversos materials per vestir-nos, com ara pell d'animals, o altres productes que hem transformat en peces de roba. En tots aquests productes destaquen les fibres tèxtils. 

Els tractaments químics

Un conservant és una substància química natural o sintetitzada que frena els microorganismes presents en un aliment. Els tractaments químics més habituals són:

• La sal és un conservant que augmenta la salinitat de l'aigua de l'aliment per impedir que els microorganismes en disposin. S'aplica a productes lactis, com ara la mantega i el formatge, i en salaons o saladures de carn (pernils i embotits) i de peix (anxoves i bacallà), i pot allargar la vida de l'aliment un any.

• El sucre actua de manera similar a la sal: limita l'accés dels microorganismes a l'aigua i se sol combinar amb mètodes físics. S'aplica a productes per conferir-los un gust dolç, com ara en fruites confitades, melmelades, confiteria i pastisseria. 

• El fumatge és un tractament que conserva l'aliment gràcies a la introducció de substàncies antimicrobianes presents en el fum. Normalment es combina amb saladura prèvia i s'aplica al peix (salmó i arengada) i a la carn (cansalada, pernil i embotits).

• La fermentació és un procés complex realitzat en condicions anaeròbiques per microorganismes no tòxics. La fermentació actua sobre els sucres naturals de l'aliment i en resulten substàncies que creen sobre un ambient desfavorable per als microorganismes. N'hi ha de diversos tipus:

- La fermentació làctica, que produeix àcid làctic. S'utilitza en la fabricació del iogurt i el mató. Si es combina amb la sal, s'allarga la conservació de formatges, carns i verdures. 

- La fermentació alcohòlica, que produeix alcohol. S'utilitza per obtenir begudes alcohòliques derivades del raïm (vi), l'ordi (cervesa), la canya de sucre (rom), l'arròs (sake), les pomes (sidra), etc. El sucre i l'alcohol en aquestes begudes permet posteriors transformacions que originen nous derivats alcohòlics, com els licors, els vins dolços, el cava, etc.,  

- La fermentació acètica, que produeix àcid acètic a partir de l'alcohol del vi per obtenir el vinagre. El vinagre i altres productes resultants de la fermentació es poden fer servir com a conservants, per exemple, les fruites en alcohol i les verdures en vinagreta.