Treball amb plàstics al taller

Marcar
Els talls i els plecs de les planxes es poden marcar amb un llapis tou o amb un retolador de tinta indeleble.


Subjectar
Per subjectar el material s’utilitzen les eines tradicionals: el serjant o el cargol de banc.


Tallar
La manera de dur a terme aquesta tasca depèn del tipus de plàstic:

•  Plàstics tous i prims: si les planxes són molt fines es poden tallar amb tisores o cúter, com si fossin paper o cartró.
•  Planxes gruixudes: cal fer servir la serra d’arc per a metalls.
•  Planxes trencadissos: el metacrilat requereix sempre eines per a metall. Abans s’ha de greixar la fulla amb una mica d’oli per facilitar el tall.
• Plàstic expandit: el poliuretà expandit (escuma) i les làmines primes de poliestirè (suro blanc) es tallen amb gavineta. Les làmines gruixudes de poliuretà es tallen amb una serra de metalls. El poliestirè expandit gruixut es talla amb un fil metàl•lic calent (nicrom).

Foradar
Si la planxa és prima, s’utilitza el filaberquí. Si és gruixuda, cal subjectar el plàstic a una fusta. Entre la fusta i el plàstic hi posem un cartró, per protegir-lo, i llavors fem el forat amb el trepant. Sempre, però, cal lubrificar amb oli.


Desbastar
Per aconseguir un bon acabat, és molt important la fase de desbast. Els plàstics són molt tous i s’hi fan rascades amb facilitat.

•  Llimes de paper de carbur. Es tracta de carbur se silicona, un abrasiu sintètic de color gris, sobre una base de paper impermeable. Es poden utilitzar seques o bé mullades, l’aigua actua com a lubricant i millora l’acabat superficial.

Doblegar i corbar
Per doblegar planxes primes o tubs hi ha un procediment molt útil. Consisteix a aplicar calor a la zona per la qual volem doblegar-los.


Acabar
Si volem pintar polietilè o propilè, hem d’aplicar abans una capa de cola blanca diluïda perquè la pintura agafi.


Unir
La forma més freqüent d'unir els plàstics és per mitjà d'adhesius. Has de fer servir l'adequat per a cada mena d'unió.
La superfície ha d'estar ben seca i neta; la pols, el greix i la brutícia dificulten la unió. Cal eliminar restes de productes o de brutícia incrustats, es pot llimar la superfície.


Activitats

11.- Quines són les propietats generals d'un plàstic?

Conductivitat elèctrica, conductivitat tèrmica, resistència mecànica, combustibilitat, economia, facilitat de processament i versatilitat i facilitat per combinar-se amb altres materials.

12.- Un plàstic transparent que no sura a l'aigua, té unes propietats químiques, tèrmiques i eléctriques excel·lents, i resisteix els cops centenars de vegades més que el vidre. Saps quin és?

La silicona.

14.- Quines eines es poden fer sevir per tallar plàstics?

El cúter, tisores, serra d'arc per a metalls.

32.- Indica quin tipus de plàstic és:

a) L'envàs d'un iogurt-poliestirè
b) Una ampolla d'aigua-polietilè tereftalat
c) El tap de l'ampolla d'aigua-polipropilè
d) L'envàs del detergent per fregar-
e) Una ampolla de lleixiu-polietilè d'alta densitat
f) Una ampolla d'oli-polietilè tereftalat
g) L'envàs de la margarina-polipropilè

Els plàstics. Aplicacions

Tipus de plàstic. Aplicacions

Com que hi ha molts plàstics diferents, per estudiar-los es poden agrupar en tres tipus: termoplàstics, termostables i elastòmers. 
Termoplàstic (si es talla, fa estelles). 
Cd
Termostable ( si es talla, fa encenalls).
ampolles d’aigua per la bici.
Elastòmer
ulleres de sol

Activitats
5.- Quina diferència hi ha entre els termoplàstics i els termostables?
Que els termoplàstics es fonen amb la calor i són poc resistents, i els termostables estan fets per resistir a la calor i són una mica més resistents.

Plàstics termoplàstics

Nom químic
(nom comercial) Propietats
Polietilè (PE)
Polietilè d’alta densitat (HDPE)
Polietilè de baixa densitat (LDPE) És resistent a la corrosió.
Sura a l’aigua.
Polipropilè (PP)
bossa de polipropilè És més dur i menys flexible que el polietilè.
És resistent a la humitat, a la calor i sura a l’aigua.
Clorur de polivinil (PVC) 
cintes de clorur polivinil Químicament es molt resistent. I es barreja amb additius que milloren les seves propietats. 
No sura a l’aigua. 
Poliestirè (PS)
envàs de iogurt És transparent, inodor, insípid i fràgil. Es pot modificar per fabricar poliestirè expandit.
No sura a l’aigua.
Polietilè tereftalat (PET)
ampolles de polietilè tereftalat És transparent e impermeable als components gasosos. 
No sura a l’aigua.
Policarbonats (PC)
Cd Transparent, amb propietats químiques, elèctriques i tèrmiques excel•lents. És més resistent que el vidre. 
No sura a l’aigua. 
Metacrilats (PMMA) 
prestatgeria de metacrilat Dur, rígid i transparent, més resistent als cops que nos pas el vidre. 
Politetrafluoritè (PTFE) o tefló
sartén de tefló El fluor que conté li confereix propietats antiadherents. És resistent als agents químics agressius i un aïllant elèctric molt bo. 
És resistent a la calor i car. 
Fenols (PF)
cola adhesiva Es fabriquen de pocs colors; normalment , negre o marró. Tenen propietats elèctriques, tèrmiques i mecàniques són bones, i per això es fan sevir com aïllants. 
La resistents a la corrosió química alta. 
Amines (MF)
barca amb amines Es combinen amb farciments de cel•lulosa, i s’obtenen productes barats amb rigidesa i resistència a l’impacte força bones. 
Resines de polièster (UP)
canyes de pescar En combinació amb la fibra de vidre, formen materials compostos de gran resistència. 
Resines exposi (EP) 
Tenen una adhesió bona sobre els materials .
La resistència química i mecànica és bona.
Són bons aïllants elèctrics.


Nom químic
(nom comercial) Propietats
Cautxús (CA)
roda de cotxe Molt flexibles i resistents.
Neoprens (PCP)
neoprè d’aigua Són més resistents que el cautxú, però menys flexibles. 
Poliuretans (PUR)
matalàs Durs, resistents a l’abrasió i flexibles. També poden adoptar la forma d’escumes. 
Silicones (SI)
silicona L’estabilitat tèrmica i a l’oxidació són bones.
Són flexibles.
Tenen unes propietats elèctriques excel•lents.


Activitats


6.- Classifica els objectes següents en un dels tres tipus de plàstics:
A) Pneumàtic-elastòmer B) Ampolla d’aigua-termoplàstic
C) Bolígraf-termoplàstic D) Pilot d’automòbil-termoplàstic
E) Safata de suro blanc-termoplàstic F) Canonada-termoplàstic
G) Mànec de paella-termoplàstic H) Seients d’escuma- elastòmer
I) Guants-elastòmer

Els plàstics

A partir dels grànuls o les boletes de material plàstic, per fabricar un objecte se segueixen tècniques diferents.

Totes les tècniques tenen un element en comú: cal escalfar el plàstic i introduir-lo en un motlle. La diferència entre les diverses tècniques de porcessament rau en la manera de donar forma al polímer.

Emmotllament per injecció 
Imagina't que has d'elaborar bombons de xocolata. Una solució pot ser injecctar xocolata fosa dins un motlle. Aixì hauràs utilitzat la tècnica d'emmotllament per injecció.

Extrusió
Una mànega pastissera per decorar, és una màquina d'extrusió senzilla.

Pel que fa al procediment d'extrusió, un cargol sense fi pressiona i fa sortir la massa. S'obté una peça contínua, llargària i de poca secció.

Emmotllament per bufatge
A la indústria dels plàstics, la tècnica d'emmotllament per bufatge es fa servir per fabricar ampolles, recipients i peces buides.

Emmotllament per compressió
El sistema permet fabricar peces molt grans.

La peça de plàstic (generalement termostable) pren la forma quan s'aplica pressió a una plataforma de material plàstic compactat. L'efecte combinat de la pressió i la calor uneix les partícules de plàstic que dóna lloc a un entrellaçat de les cadenes del polímer o reacció de tractament.

Propietats dels plàstics

Conductivitat elèctrica. Els plàstics són mals conductors de l'electricitat, i aquesta característica els permet que s'utilitzin com a aïllants elèctrics.

Exemple: recobriment de cables.

Conductivitat tèrmica. Els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa. Són materials aïllants perquè trasmenten la calor molt lentament.

Exemple: els mànecs de la bateria de la cuina.

Resistència mecànica. Els plàstics són molt resistents, si s'en té en compte a més la lleugeressa. I això explica per què es fan servir, conjuntament amb els aliatges metàl·lics, per construir avions.

Exemple: les joguines.

Combustibilitat. La major part dels plàstics crema amb facilitat, ja que les molècules es componen de carboni i hidrogen. El color de la flama i l'olor del fum que desprenen sol ser característic de cada tipus de plàstic.

Exemple: bosses d'escombraries.

Plasticitat. Molts plàstics s'estoven amb la calor i, sense que s'arribin a fondre, es poden modelar fàcilment. Això permet fabricar amb aquest material peces de formes complicades.

Els plàstics

Plàstics

Qué és un plàstic?

És un material fet de monòmers, que estan formats d'hidrogen i carboni.

Els monòmers constitueixen, fonamentalment, àtoms de carboni i d' hidrogen.

1.- Respon:

a) Qué és un monòmer? És una combinació de d'hidrogen i carboni.
b) I un polímer? És l'unió de molts monòmers.

2.- Explica què és la polomiertizació.

És la reacció que fa que els monòmers s'enllacin per formar el polímer.

Un full de càlcul és un programa informàtic que es dedica a realitzar operacions a partir de dades disposades en taules. 


Els operadors matemàtics que utilitzen un full de càlcul són:

• Suma: per utilitzar aquest operador hem de fer servir el signe + del teclat.
• Resta: aquesta operació l'efectuarem introduint el signe -. 

• Multiplicació: el producte queda identificat amb el signe *. 

• Divisió: per dividir dos valors utilitzarem el signe /.

• Potència: utilitzarem el símbol ^ del teclat (al costat de la lletra P).

Quan combinem diverses operacions no hem d'oblidar els parèntesis. 

39.- Crea una taula que inclogui una fórmula que permeti passar valors de pessetes a euros. 

(Recorda: 166,386 pessetes= 1 euro). 

4.-

Mesurar i marcar


És molt important mesurar i marcar amb presició una peça que es vol tallar en un metall. Fer bé aquetes operacions és la garantia per obtenir un bon resultat.
Per mesurar es fa servir el regle metèl·lic d'acer.

Per a aquesta operació es pot utilitzar un llapis de color mot tou, un retolador, una punta de traçar o una bigotera.
La bigotera és semblant a un compàs però amb les dues puntes d'acer i amb una rosca que ajusta la distància de separació dels extrems.

Subjectar i doblegar

Les eines per subjectar són iguals que les utilitzades en fusteria: el gat i el cargol de taula. Per donar forma als metalls´és molt útil el mall tou. Les alicates universals severixen per subjectar peces petites i també per donar forma a filferros.

Tallar

Per tallar:
Planxes fines de metall, s'utilititzen les tisores de metall.
Tubs o barres, i planxes més gruixudes, s'utilitiza la serra per a metalls.
Filferros fins, habitualment s'utilitzen les alicates.

Les tisores de metall serveixen per fer talls corbs o rectes en xapes metàl·liques.
Per a metalls tous, com ara l'alumini, s'utilitza una serra gruixuda(de dents grans).Per a metalls durs, s'utilitzen serres fines( de dents petites).

Foradar

Per fer trepants s'utilitza el trepant amm broques especials per a metall.
La broca espiral té una punta en angle.

Debastar i polir

Després de tallar un metall queden vores esmolades que se suavitzen amb la llimada. Per llimar metall serveixen les llimes utilitzades en fusteria i la forma de treballar seria exactatament la amteixa.

DEl fregall de filferro serveix per netejar el metall oxidat.

Unir

La unió entre peces metàl·liques pot ser de diverses formes:

Soldadura: s'utilitza un metall fos quan se solidifica uneix les peces de forma definitiva.

Unios roscades: amb cargol i rosques de diferents formes i mida.

La unió s'estreny amb una clau plana, d'estrella o alnglesa.

Rebladures: unió fixa mitjançant claus especials que es piquen i segellen la unió. 

Les xapes s'han d'unir es foraden prèviament. S'introdueix el cap del rebló en la rebladora i per l'orifici el clau bret. S'estreny contra el metall i es deixa anar.

Acabar

Finalment, s'aplica un acabat que protegeixi el metall de la corrosió o que li aporti bellesa. Els metalls que no s'oxiden es poden polir finament dins que llueixin la brillantor metàl·lica característica, rentar-los amb aigua i sabó, i posteriorment aplicar-los un vernís o una laca amb un pinzell molt suau.

Per a metall fàcilment oxidables cal preparar la superfície, aplicar una base de pintura antioxidant(pintura de mini) i després la pintura definitiva.

Quan s'utilitzen metalls per fabricar envasos, l'interior se sol protegir del producte envasat amb resines plàstiques a amb una capa d'estany si és acer(galvanitzat).

Metalls

3.Indica si són certes o falses les afirmacions següents i justifica la resposta.

a)cert, perquè es poden deformar quan els fussim.

b)fals,perquè el fet de que sigui líquid, no té que res a veure.

c)fals, no perquè hi ha metalls que no són atrets pels imants, com la vitroceràmica.

d) cert.

e) cert.

4.Per què són tan importants els aliatges fèrrics?
perquè permenten millorar les condicions i qualitats dels metalls.

5.Quina diferència hi ha entre els acers i les foses?
què els acers tenen més quantitat de carboni que les foses.

6.Com afecta el contingut de carboni els aliatges fèrrics?
que és millora les condicions, i els hi dona més duressa.

7. Observa les característiques que s'hi donen i esbrina quin metall pur fan referència.

a)lleuger però poc resistent, usant en pirotècnica. Magnesi

b) de color vermell, s'utilitza molt en instal·lacions de calefacció i el·lèctriques. Coure

c) molt resistent a la corrosió, s'utilitza en aeronàutica. Alumini

d) no s'oxida i s'utilitza en pintures metal·litzades. Zinc

e)tou i barat, s'utilitzat en envasos de begudes. Llautó

8.Ordena els materials metàl·lics següents: fosa,acer,coure,estany,zinc,alumini,magnesi i titani.

a) de més resistent a menys resistent:titani,acer,fosa,coure,alumini,magnesi,zinc,estany.

b) de més lleuger a més pesat:magnesi,alumini,titani,estany,zinc,fosa,acer,coure.

Càlculs en circuits

La llei d'Ohm relaciona voltatge, intensitat i resistència.  V= I·R

11.- Uneix amb fletxes.

I-Intensitat-A

V-Voltatge-V

R_Resistència-

13.- Assenyala si les afirmacions següents són certes o falses:

a) La resistència es mesura en amperes. F (Ohms)

b) Una bombeta transforma l'energia elèctrica només en energia lluminosa. C

c) Els fusibles protegeixen els aparells si hi ha una pujada de tensió. C

d) Una expressió matemàtica de la llei d'Ohm és: C

I=V/R