4.-

Mesurar i marcar


És molt important mesurar i marcar amb presició una peça que es vol tallar en un metall. Fer bé aquetes operacions és la garantia per obtenir un bon resultat.
Per mesurar es fa servir el regle metèl·lic d'acer.

Per a aquesta operació es pot utilitzar un llapis de color mot tou, un retolador, una punta de traçar o una bigotera.
La bigotera és semblant a un compàs però amb les dues puntes d'acer i amb una rosca que ajusta la distància de separació dels extrems.

Subjectar i doblegar

Les eines per subjectar són iguals que les utilitzades en fusteria: el gat i el cargol de taula. Per donar forma als metalls´és molt útil el mall tou. Les alicates universals severixen per subjectar peces petites i també per donar forma a filferros.

Tallar

Per tallar:
Planxes fines de metall, s'utilititzen les tisores de metall.
Tubs o barres, i planxes més gruixudes, s'utilitiza la serra per a metalls.
Filferros fins, habitualment s'utilitzen les alicates.

Les tisores de metall serveixen per fer talls corbs o rectes en xapes metàl·liques.
Per a metalls tous, com ara l'alumini, s'utilitza una serra gruixuda(de dents grans).Per a metalls durs, s'utilitzen serres fines( de dents petites).

Foradar

Per fer trepants s'utilitza el trepant amm broques especials per a metall.
La broca espiral té una punta en angle.

Debastar i polir

Després de tallar un metall queden vores esmolades que se suavitzen amb la llimada. Per llimar metall serveixen les llimes utilitzades en fusteria i la forma de treballar seria exactatament la amteixa.

DEl fregall de filferro serveix per netejar el metall oxidat.

Unir

La unió entre peces metàl·liques pot ser de diverses formes:

Soldadura: s'utilitza un metall fos quan se solidifica uneix les peces de forma definitiva.

Unios roscades: amb cargol i rosques de diferents formes i mida.

La unió s'estreny amb una clau plana, d'estrella o alnglesa.

Rebladures: unió fixa mitjançant claus especials que es piquen i segellen la unió. 

Les xapes s'han d'unir es foraden prèviament. S'introdueix el cap del rebló en la rebladora i per l'orifici el clau bret. S'estreny contra el metall i es deixa anar.

Acabar

Finalment, s'aplica un acabat que protegeixi el metall de la corrosió o que li aporti bellesa. Els metalls que no s'oxiden es poden polir finament dins que llueixin la brillantor metàl·lica característica, rentar-los amb aigua i sabó, i posteriorment aplicar-los un vernís o una laca amb un pinzell molt suau.

Per a metall fàcilment oxidables cal preparar la superfície, aplicar una base de pintura antioxidant(pintura de mini) i després la pintura definitiva.

Quan s'utilitzen metalls per fabricar envasos, l'interior se sol protegir del producte envasat amb resines plàstiques a amb una capa d'estany si és acer(galvanitzat).