El navegador

Ús del correu electrònic

Altres serveis d'Internet

Programes d'intercanvi (xarxes P2P)

6. Accés a programes i informació

8. L'eliminació dels residus

• La reducció o minimització de residus busca solucions tècniques per eliminar o reduir la quantitat i la perillositat dels residus que es generen en les indústries o en els productes fabricats. Amb la reducció s'aconsegueixen processos més eficients i nets que no generen tants residus. 

•  La reutilització fomenta l'hàbit perdut de reaprofitar els productes. En l'àmbit industrial s'aplica a dipòsits de productes que poden ser utilitzats diverses vegades: carros portaenvasos, pots de iogurt, etc. En l'àmbit domèstic es fomenta l'ús d'envasos recuperables de vidre o bosses de compra de més d'un sol ús.  

7. La generació de residus

Els residus es classifiquen de diverses maneres. Una de les principals la referència a l'origen i possible tractament.

• Residus industrials. Són els materials sòlids, líquids o gasosos resultants d'un procés de fabricació, el productor o posseïdor dels quals té voluntat de desprendre-se'n. 
• Residus municipals. Són els residus generats en el consum domèstic, del comerç o d'oficines o serveis. S'associen generalment a productes de consum, entenent que són productes finals o els seus envasos.

  

5. La protecció

Els equips de protecció han de garantir una protecció adequada de l'operari enfront dels riscos, interferint el mínim en les seves capacitats laborals.

Equipament del treballador

Les proteccions es classsifiquen segons les zones del cos que protegeixen:

• Protecció del cap: casc contra l'impacte d'objectes en obres, gorres contra el fred o per evitar la contaminació per caiguda del cabell en hospitals i indústries alimentàries, etc.

• Protecció de la cara i dels òrgans sensorials: ulleres contra impactes o radiacions, orelleres per a màquines sorolloses, màscares buconasals en atmosferes amb pols o per evitar contaminar els malalts o el menjar, etc.

• Protecció de les extremitats: guants per a temperatures o per manipular prodcutes químic, calçat aïllant de sola gruixuda antilliscant, botes altes, etc.

• Protecció del cos: granota per protegir de l'escalfor, del fred, dels líquids, etc. Són importants els ajustaments als extrems de les màquines i les cames per evitar l'entrada de substàncies estranyes. 

4. La prevenció

La lluita contra els riscos laborals comporta accions paral·leles en diferents fronts:

• Ergonomia del lloc de treball, adaptant-lo a les necessitats tant fisiològiques com psicològiques dels treballadors. 

• Establiment de normes de seguretat sobre les condicions mediambientals, lús de materials, màquines i eines i lús dels mitjans de protecció.

• Formació del treballador i dels responsables per conscienciar dels riscos i de les seves conseqüències, fomentar la capacitat de reconèixer-los i d'establir entre tots normes de prevenció senzilles i clares.  

• Desenvolupament de tècniques mèdiques preventives: revisions periòdiques dels treballadors, estudis de salubritat als llocs de treball, etc. 

• Estudi de l'organització industrial ( disposició de màquines i processos de producció) per fer més eficient la producció, facilitar la feina i reduir la perillositat. 

• Desenvolupar la psicosociologia laboral (comportament humà en el treball)  per afavorir la motivació, el bon ambient de treball, la valoració de la feina que fa cada treballador per aconseguir els objectius comuns de l'empresa, etc. 

3. Conseqüències dels accidents laborals

Quan es produeix una situació d'accident laboral o malaltia profesional, es trenca  la situació laboral.

• El treballador incapacitat deixa de cobrar el sou de l'empresa i la Seguretat Social li passa un subsidi. Amb auqests diners el treballador cobreix les seves despeses econòmiques afegides (mediacaments, desplaçaments a centres mèdics, ajuda d'altres persones, etc.) 

• L'empresa, per cobrir la baixa, ha ede contractar nous treballadors e inexperts i per tant sean menys eficients i això farà que l'empresa sigui menys rendible. Si es comprova una neglicència, l'empresa pot ser sancionada. 

• L'Estat, a través de la Seguretat Social, ha de pagar el subsidi al treballador afectat i fer-se càrrec del seu tractament mèdic. La inspecció de treball ha d'investigar les causes de la incapacitat del treballador. 

La factura

<iframe src="https://docs.google.com/document/pub?id=1o3d1Yv_GbakO_Bx74kmbqkrFVqUTGUwjalFxeRQ1KaI&amp;embedded=true"></iframe>

Classificació dels riscos laborals

Riscos en la seguretat


Els riscos en la seguretat corresponen al concepte d'accidents laborals i domèstics. Es produeixen lesions corporals que es produeixen per contacte directe i instantani entre el treballador i un element material o energia. Ex: cremades, ferides, fractures i altres lesions traumàtiques associades a una intervenció mèdica immediata. Ex: bombers, fuster, carnisser,etc. 

       
Riscos en la higiene 


Els riscos en la higiene corresponen al concepte de malaltia professional i són conseqüència de la presència d'agents contaminants, ex: químics, físics i biològics,etc al lloc de treball. L'exposició continuada en altres, ex: desinfectants, pols, soroll,etc. Els seus efectes no són immediats i desenvolupen una simptomatologia que es va agreujant si no es detecta i es corregeix el risc. Ex: obrers en una construcció amb excavadores, etc.
        

Riscos en l'ergonomia 


Els riscos en l'ergonomia es refereix als problemes que pateix el treballador quan els mètodes, els equips i les condicions de treball no s'adapten a l'anatomia, la psicologia i la fisiologia de la persona. Ex: les lesions d'uns treballadors d'oficina que han de mantenir postures incomodes o forçades durant moltes hores al dia. Ex: Treballador d'oficina, miner,etc. 

Riscos psicosocials 


Els riscos psicosocials es relacionen amb les condicions de l'organització del treball i afecten a la salut de les persones mitjançant mecanismes psicològics o fisiològics. L' estrés és el detonant que desencadena l'alteració de la salut: depressió, insatisfacció professional, envelliment prematur, etc. Ex: un treballador que no treballa on vol, els companys de treball, el cap,etc.  

1. El risc laboral

El risc laboral es defineix com qualsevol situació de treball que pugui afectar la salut física (danys), la salut mental (trastorns) o la posició social (rebuig) de les persones. 

• Els riscos evitables són aquells en els quals un cop s'ha pres la mesura correctora desapareixen. Són els més fàcils de detectar i corregir i cal que s'actuï immediatament perquè n'apareguin.Ex: tocar fils de coure amb els dits quan el corrent està activat, baixar a una claveguera sense ningú a prop i sense cap mesura de protecció, etc. 

• Els riscos no evitables comprenen la resta, és a dir, aquells que no es poden eliminar perquè formen part de la natura del lloc de treball.Ex: imposar una sèrie de mesures correctores per reduir el risc, com baranes en les escales, senyals de trànsit en cruïlles, diferencials en instal·lacions elèctriques, etc.      

Activitats

18.- Defineix els termes següents: Homologació, Certificació, Normalització, AENOR, UNE i ISO.

• Homologació: certificicació per part d'una Administració Pùblica de que el prototip d'un producte cumpleix los requisits tècnics reglamentaris. 

• Certificació: procediment per el qual una entitat o un particular garantitzen que determinat dada (per exemple, una firma electrònica o una clau pùblica) pertany realment a qui es suposa.

• Normalització: és el procés d'elaboració i aplicació de les normes. És l'activitat contundent a l'elaboració , aplicació i millora de les normes.

• AENOR: Associació Espanyola de Normalització y Certificació.    

• UNE: Una norma española.   

• ISO: és L'organització Internacional per a l'Estandarització, que regula una sèrie de normes per a la fabricació, el comerç i la comunicació en totes les rames industrials.        

Taula

Plànol

7. Motors per volar

Coet
Un coet és un reactor que porta un tanc de combustible i en l'altre el comburent (substància que reacciona amb el combustible per provocar la combustió), i normalment és oxigen. 

Motors d'avions 
Hi ha dos tipus de motors d'avions:

• Turboreactor, turbofan i turbohèlix.Tenen una turbina compressora i es fan servir fonamentalment en els avions comercials. 
• Estatoreactor i pulsoreactor. No porten turbina i es fan sevir, sobretot, en avions experimentals no comercials.

Turboreactor
En aquests motors l'aire entra aspirat per les hèlixs d'un compressor. A la cambra de combustió, l'oxigen de l'aire (comburent) que entra comprimit reacciona amb el querosè (combustible). Els gasos, a temperatures molt elevades de combustió, s'expandeixen i surten per la part posterior a gran velocitat, impulsant l'avió cap endavant.  

Turbofan (ventilador)
Aquests motors són els que fan servir la majoria dels avions comercials. El gran avantatge davant el turboreactor és que són molt silenciosos. 


Com que el ventilador (fan) és dins del tub, se sumen dos efectes: un, el ventilador refrigera el turboreactor, i dos, el flux de l'aire és més gran. El moviment de l'avió es deu a l'impuls del ventilador (fan) i al dels gasos que surten per la tovera final. 

Turbopropulsor 
És molt semblant al turboreactor. La diferència és que la turbina de la part posterior fa girar no solament el compressor, sinó l'hèlix davantera exterior. Així, la propulsió té dues causes: els gasos que surten per la part posterior (amb poca velocitat, ja que gran part de l'energia la gasten per moure la turbina) i l'impuls de les hèlixs.  

Mecanismes de transmissió

Pinyó-cremallera


És un sistema format per un engranatge, anomenat pinyó i una barra dentada. Les dents del pinyó engranen em les de la barra, de manera que quan gira el pinyó, es produeix un desplaçament lineal de la barra. Funciona de manera inversa.  

Cargol-femella 


Està format per un roscat (cargol) i una femella amb la mateixa rosca que l'eix. Si es gira la femella, aquesta es desplaça linealment sobre el cargol; i a l'inrevés, si es gira el cargol, també es desplaça la femella. 

6. Les màquines tèrmiques

Hi ha màquines que transformen l'energia tèrmica en energia  mecànica (moviment). Són les anomenades màquines tèrmiques. 

Les màquines tèrmiques, segons la manera de fer la combustió del combustible, poden ser de dos tipus:

• De combustió externa: el combustible es crema fora del motor, com en el cas d'una màquina de vapor. 
• De combustió interna: el combustible es crema dins de la màquina, com en el motor d'un cotxe.

Combustió externa: la màquina de vapor

La màquina de vapor de Watt es va fer molt popular gràcies al tren, als vaixells de vapor i a moltes màquines que van substituir el treball manual. 

Combustió interna
Els motors de combustió interna són molt eficients perquè la calor es produeix dins la màquina, i per tant hi ha menys pèrdues d'energia. 


El motor de quatre temps
Dels motors de combustió interna, el més utilitzat és el motor de quatre temps, que és el que fan servir la majoria dels cotxes. Perquè un motor generi energia necessita el combustible i l'aire (que té oxigen , gas necessari per cremar el combustible). 
S'anomena motor de quatre temps perquè té quatre fases ben diferenciades. 

1. ADMISSIÓ. La vàlvula A s'obre; entren l'aire i el combustible (gasolina polvoritzada) al cilindre. Baixa el pisto. Quan baixa el pistó, es fa el buit i ajuda la mescla a entrar millor. 


2. COMPRESSIÓ. En pujar el pistó, es tanquen les vàlvules A i E i es comprimeix la mescla (gasolina i aire). Perquè el pistó pugi la primera vegada, cal l'ajuda d'un motor d'engegada alimentat per la bateria del cotxe. Després puja per l'inercia de gir del cigonyal. 


3. EXPLOSIÓ. Quan la mescla esta molt comprimida, la bugia desprén un guspira que fa explotar la mescla. Els gasos molt calents s'expandeixen i fan baixar el pistó.  


4. ESCAPAMENT. S'obre la vàlvula E (escapament) i, puja el pistó, expulsa els gasos produïts en la combustió a través d'aquesta vàlvula. Els gasos passen al tub d'escapament, que els envia a l'exterior. Torna a començar el cicle admissió-compressió-explosió-escapament, i aixi de manera successiva.